Green Hysland: H2 ecosystem in Mallorca
A pioneering project that aims to demonstrate how green hydrogen can help decarbonise island territories. As a project partner, the Balearic Energy Institute (IBE) leads the development of the Hydrogen Roadmap for the Balearic Islands towards 2050.
About Green Hysland
Green Hysland is a European project deploying a hydrogen ecosystem that covers the entire value chain: renewable hydrogen production from solar energy, transport and storage infrastructure, and end uses in mobility, heat and power generation, and blending into the natural gas grid.
From Mallorca to Europe: a hydrogen vision
Green Hysland was launched in 2021 as a European consortium of 29 organisations with a clear ambition: to integrate green hydrogen into Mallorca’s economy and make a decisive contribution to the energy transition of the Balearic Islands. Funded under the EU’s Horizon 2020 programme, the project has an initial investment of €50 million to lead this transition on the islands and establish a model that can be replicated in other European and international island territories. The project includes replication studies and business models for five EU islands (Madeira, Tenerife, the Aran Islands, a group of Greek islands and Ameland), as well as pilot experiences in Chile and Morocco. Green Hysland thus stands as the first integrated green hydrogen ecosystem on an island in southern Europe.
For more information, visit the project’s official website: greenhysland.eu
Our role in the project
Full de ruta de l'hidrogen a les Illes Balears fins el 2050
Una de les aportacions més rellevants de l’IBE ha estat l’elaboració del Full de Ruta de l’Hidrogen Verd a les Illes Balears fins el 2050.
Aquest document estableix una visió compartida sobre com l’hidrogen renovable pot contribuir a la descarbonització del sistema energètic balear.
S’identifiquen escenaris de demanda, infraestructures necessàries, sectors prioritaris i condicions habilitants en matèria de regulació, finançament i governança.
Aquesta eina dona suport a la presa de decisions per a les administracions públiques i els agents econòmics de les illes.
Consultes amb el sector privat
Per garantir que el full de ruta reflecteixi les necessitats i oportunitats reals del teixit productiu balear, l’IBE ha impulsat un procés de consultes amb empreses privades de diferents sectors: energètic, turístic, logístic-portuari, industrial i de mobilitat.
Aquestes consultes han permès recollir informació sobre els perfils de consum energètic, els potencials usos de l’hidrogen, les barreres percebudes i les condicions necessàries per a la seva adopció.
El resultat és una planificació més realista i ancorada al territori, que facilita la identificació de projectes tractor i de cadenes de valor emergents al voltant de l’hidrogen verd.
Participació ciutadana
S’ha duit a terme un procés de participació ciutadana mitjançant un qüestionari telemàtic, que va recollir opinions i el grau de coneixement de l’hidrogen verd, els seus usos prioritaris, i les implicacions ambientals, econòmiques i territorials.
Les respostes mostren una actitud generalment favorable cap a l’hidrogen en sectors difícils d’electrificar, alhora que expressen algunes preocupacions sobre el consum d’aigua, l’impacte paisatgístic i la viabilitat econòmica.
Les conclusions s’han incorporat al Full de Ruta per contrastar escenaris i prioritzar mesures amb major acceptació social, la qual cosa contribuirà a una planificació més transparent i participativa de l’hidrogen verd a les Illes Balears.
Full de ruta de l'hidrogen a les Illes Balears fins el 2050
Una de les aportacions més rellevants de l’IBE ha estat l’elaboració de la Hoja de Ruta de l’Hidrogen Verd a les Illes Balears fins el 2050, desenvolupada en el marc de Green Hysland. Aquest document estableix una visió compartida sobre com l’hidrogen renovable pot contribuir a la descarbonització del sistema energètic balear. La ruta identifica escenaris de demanda, infraestructures necessàries, sectors prioritaris (com el transport, la xarxa de gas, la indústria i les edificacions) i condicions habilitants en matèria de regulació, finançament i governança. Aquesta eina dona suport a la presa de decisions per a les administracions públiques i els agents econòmics de les illes.
Consultes amb el sector privat
Per garantir que el full de ruta reflecteixi les necessitats i oportunitats reals del teixit productiu balear, l’IBE ha impulsat un procés de consultes amb empreses privades de diferents sectors: energètic, turístic, logístic-portuari, industrial i de mobilitat. Aquestes consultes han permès recollir informació sobre els perfils de consum energètic, els potencials usos de l’hidrogen, les barreres percebudes i les condicions necessàries per a la seva adopció. El resultat és una planificació més realista i ancorada al territori, que facilita la identificació de projectes tractor i de cadenes de valor emergents al voltant de l’hidrogen verd.
Participació ciutadana
S’ha duit a terme un procés de participació ciutadana mitjançant un qüestionari telemàtic, que va recollir opinions sobre el coneixement de l’hidrogen verd, els seus usos prioritaris, i les implicacions ambientals, econòmiques i territorials.
Les respostes mostren una actitud generalment favorable cap a l’hidrogen en sectors difícils d’electrificar, alhora que expressen algunes preocupacions sobre el consum d’aigua, l’impacte paisatgístic i la viabilitat econòmica.
Les conclusions s’han incorporat al Full de Ruta per contrastar escenaris i prioritzar mesures amb major acceptació social, la qual cosa contribuirà a una planificació més transparent i participativa de l’hidrogen verd a les Illes Balears.
La planta de producció a Lloseta
La planta d’hidrogen renovable s’ha construït a l’antiga cimentera de Lloseta, reconvertint un espai industrial en un centre d’innovació energètica. Alimentada per dos parcs solars fotovoltaics de 14 MWp, la planta ha entrat en funcionament definitiu, amb una capacitat inicial de 2,5 MW i una producció anual de fins a 300 tones d’H₂, amb la possibilitat d’ampliar la seva capacitat fins a 7,5 MW i 1.000 tones anuals en fases futures.
L’hidrogen es produeix mitjançant un procés d’electròlisi de l’aigua, utilitzant electricitat 100 % renovable procedent de dues plantes fotovoltaiques construïdes per al projecte a Lloseta i a Petra. L’electrolitzador separa les molècules d’aigua en hidrogen i oxigen sense emetre CO₂, i s’obté hidrogen d’alta puresa apte per a usos industrials, energètics i de mobilitat. L’aigua utilitzada en el procés prové dels pous d’aigua subterrània de Lloseta que anteriorment explotava la cimentera, i la producció anual de 300 tones d’hidrogen permet evitar l’emissió d’unes 21.000 tones de CO₂ a l’any a Mallorca
La planta de producció a Lloseta
La planta d’hidrogen renovable s’ha construït a l’antiga cimentera de Lloseta, reconvertint un espai industrial en un centre d’innovació energètica. Alimentada per dos parcs solars fotovoltaics de 14 MWp, la planta ha entrat en funcionament definitiu, amb una capacitat inicial anual d’unes 300 tones d’H₂, amb la possibilitat d’ampliar la seva capacitat fins a 7,5 MW i 1.000 tones anuals en fases futures.
L’hidrogen es produeix mitjançant un procés d’electròlisi de l’aigua, utilitzant electricitat 100 % renovable procedent de dues plantes fotovoltaiques construïdes per al projecte: una a Lloseta, de 8,59 MWp i una altra a Petra, de 6,5 MWp. L’electrolitzador separa les molècules d’aigua en hidrogen i oxigen sense emetre CO₂, i s’obté hidrogen d’alta puresa apte per a usos industrials, energètics i de mobilitat. L’aigua utilitzada en el procés prové dels pous d’aigua subterrània de Lloseta que anteriorment explotava la cimentera, i la producció anual de 300 tones d’hidrogen permet evitar l’emissió d’unes 21.000 tones de CO₂ a l’any a Mallorca.
Integració en l'economia balear
Green Hysland té diverses aplicacions per l’hidrogen produït actualment, que integren la tecnologia en la vida quotidiana de l’illa:
Mobilitat urbana
- 5 autobusos d’hidrogen (Solaris Urbino 12 H2) en servei des de 2025.
- Autonomia i rendiment adequats per a rutes urbanes i interurbanes amb pendents.
- Consum estimat: ~70 t H₂/any per a la flota actual.
- Experiència pionera per a futures ampliacions a altres flotes públiques i privades.
Injecció d’hidrogen a la xarxa de gas
- Mescla inicial del 2 % H₂ a la xarxa de distribució de Redexis a Mallorca.
- Infraestructura preparada per arribar fins a un 20 % en el futur.
- Subministra gas descarbonitzat a 115.000 llars i 2.000 consumidors industrials i terciaris.
- Evita unes 4.000 t CO₂/any gràcies al procés de barreja (blending).
- Primera injecció d’hidrogen verd a la xarxa de gas espanyola (setembre 2024)
Edificis i sector turístic
- Sistema de cogeneració de 50 kW a l’hotel Iberostar Waves Bahía de Palma, que cobreix part de la demanda elèctrica i tèrmica amb hidrogen verd.
- Instal·lació d’una pila de combustible de 100 kW a l’estació marítima 4 del Port de Palma.
Mobilitat urbana
- 5 autobusos d’hidrogen (Solaris Urbino 12 H2) en servei des de 2025.
- Autonomia i rendiment adequats per a rutes urbanes i interurbanes amb pendents.
- Consum estimat: ~70 t H₂/any per a la flota actual.
- Experiència pionera per a futures ampliacions a altres flotes públiques i privades.
Injecció d’hidrogen a la xarxa de gas
- Mescla inicial del 2 % H₂ a la xarxa de distribució de Redexis a Mallorca.
- Infraestructura preparada per arribar fins a un 20 % en el futur.
- Subministra gas descarbonitzat a 115.000 llars i 2.000 consumidors industrials i terciaris.
- Evita unes 4.000 t CO₂/any gràcies al procés de barreja (blending).
- Primera injecció d’hidrogen verd a la xarxa de gas espanyola (setembre 2024)
Edificis i sector turístic
- Sistema de cogeneració de 50 kW a l’hotel Iberostar Bahía de Palma, que cobreix part de la demanda elèctrica i tèrmica amb hidrogen verd.
- Instal·lació d’una pila de combustible de 100 kW a l’estació marítima 4 del Port de Palma.
El Full de Ruta Hidrogen 2050
El Full de Ruta de l’Hidrogen Verd per a les Illes Balears fins el 2050 és el document estratègic per planificar la integració de l’hidrogen verd en el sistema energètic balear. En un context on les Illes Balears depenen en més d’un 90 % dels combustibles fòssils importats, aquest full de ruta contribueix al camí que condueix a la neutralitat climàtica, la seguretat energètica i la competitivitat econòmica del territori.
Metodologia
Estudis tecnoeconòmics
Anàlisi de la viabilitat de les tecnologies d’hidrogen, els costos d’implantació i la demanda futura per a cada sector d’aplicació a les Illes, elaborada per empreses i consultores especialitzades dins el consorci Green Hysland.
Estudis
científics
La Universitat de les Illes Balears aporta recerca acadèmica sobre potencial de producció a partir d’excedents fotovoltaics i les estratègies de desplegament al territori.
Escenaris
de demanda
Modelització de tres escenaris d’evolució de la demanda d’hidrogen (baix, mitjà i alt) fins al 2050 per orientar la planificació.
Estudis Tecnoeconòmics
Anàlisi de viabilitat de les tecnologies d’hidrogen, costos d’implantació i retorn econòmic per a cada sector d’aplicació a les Illes.
Estudis Científics de la UIBs
La Universitat de les Illes Balears aporta recerca acadèmica independent sobre potencial de producció, integració en xarxa i impacte ambiental.
Escenaris de Demanda
Modelització de tres escenaris d’evolució de la demanda d’hidrogen (conservador, moderat i ambiciós) fins al 2050 per orientar la planificació.
Visió sectorial i prioritats d'ús
Transport terrestre
Prioritza l’hidrogen verd per a aplicacions de difícil electrificació, com ara autobusos interurbans, camions pesants i determinades flotes de logística i serveis, mentre que, per a turismes i vehicles lleugers, considera els vehicles elèctrics de bateria com la solució dominant.
Transport marítim
S’identifica l’hidrogen i els seus derivats (amoníac i metanol verds) com a vectors clau per a la descarbonització de ferris de gran eslora i vaixells de càrrega rodada i com a alternativa per a embarcacions que operen en rutes de mitjana i llarga distància en què l’electrificació directa no és viable.
Sector industrial
Es reconeix un potencial rellevant de l’hidrogen en processos industrials d’alta temperatura en què l’electrificació és complexa o poc competitiva, com ara fàbriques de ceràmica, teules i rajoles, o determinades instal·lacions agroalimentàries, i proposa concentrar l’hidrogen en aquests usos de major intensitat tèrmica per desplaçar progressivament el gas natural i el GLP.
Sector gasista
El full de ruta considera el blending (mescla) d’hidrogen verd en la xarxa de distribució de gas natural com una aplicació transitòria, condicionada pels marcs regulatoris europeus i nacionals i pel caràcter importador del sistema, i assenyala que, a llarg termini, és possible que l’hidrogen consumit en la xarxa de gas provengui majoritàriament del gasoducte amb la Península Ibèrica.
Edificis
Es conclou que l’hidrogen no s’ha de destinar de forma generalitzada a usos tèrmics en edificis ni a la generació elèctrica convencional, en la qual l’electrificació directa i altres solucions renovables ofereixen millors ràtios d’eficiència, cost i maduresa tecnològica, i només preveu aplicacions molt específiques o projectes demostratius en edificacions de gran consum energètic.
Emmagatzematge estacional
S’identifica un paper estratègic de l’hidrogen com a solució d’emmagatzematge energètic a llarg termini, capaç d’aprofitar excedents de producció fotovoltaica en períodes de baixa demanda per utilitzar-los en moments de menor generació i contribuir així a la flexibilitat i seguretat del sistema elèctric insular.
Potencial de producció i demanda d'hidrogen
Potencial de producció: s’estima que els primers excedents fotovoltaics comencen a aparèixer cap el 2029, però no arriben a volums significatius fins a mitjans de la dècada del 2030 (al voltant del 2036), quan es podrien produir de l’ordre de 5.100 tones anuals d’hidrogen si es disposa de capacitat d’electròlisi suficient. Per a 2040, caldria augmentar la potència instal·lada d’electrolitzadors a 94,6 MW (equivalent a unes 13 plantes com la de Lloseta en la seva fase ampliada de 7,5 MW), i per a 2050, per produir 36.521 tones d’hidrogen a l’any, es necessitarien unes 37 plantes d’aquesta capacitat.
Demanda: el Full de Ruta defineix tres escenaris de demanda (baix, mitjà i alt) per a 2030, 2040 i 2050, que combinen hipòtesis de penetració sectorial diferenciades i permeten avaluar el grau de tensió entre la producció renovable disponible i les necessitats potencials d’hidrogen. En l’escenari de demanda més baixa, la producció local a partir d’excedents fotovoltaics pot cobrir una part substancial de les necessitats en els horitzons finals; en l’escenari mitjà serà necessari recórrer de forma creixent a importacions per cobrir el consum; i en l’escenari més ambiciós, ni tan sols la combinació de producció pròpia i importacions permetria cobrir la demanda màxima projectada en cap dels horitzons temporals considerats.
Línies estratègiques
01
Governança
Creació d’organismes de coordinació interadministrativa per liderar la transició energètica amb hidrogen a les Balears.
02
Marc regulatori
Adaptació de la normativa autonòmica per facilitar permisos, connexions a xarxa i comercialització d’hidrogen verd.
03
Planificació integrada
Coordinació de la infraestructura d’hidrogen amb les xarxes elèctrica i gasista existents i els plans territorials.
04
Estructuració de la demanda
Agrupació de consumidors per crear mercats locals d’hidrogen viables i reduir els riscos d’inversió.
05
Capacitats tècniques
Formació professional, R+D i transferència de coneixement per construir un ecosistema local de talent especialitzat.
Reconeixement internacional
El 2023, Green Hysland va ser seleccionat com una de les tres millors iniciatives d’hidrogen d’Europa, per la qual cosa va rebre el premi dels Clean Hydrogen Partnership Awards. Aquest reconeixement valida Mallorca com a model de descarbonització per a altres illes i regions mediterrànies, i consolida la seva posició com a referent europeu en la transició energètica.
3ra
Millor iniciativa
Seleccionat entre tots els projectes d’hidrogen d’Europa el 2023.
29
Entitats
Consorci europeu que avala el projecte internacionalment.
1r
Hub del sud
Primer gran hub d’hidrogen verd del sud d’Europa.
Aquest projecte ha rebut finançament de la Fuel Cells and Hydrogen 2 Joint Undertaking (actualment Clean Hydrogen Partnership) en virtut de l’Acord de Subvenció núm. 101007201. Aquesta associació publicoprivada rep suport del programa de recerca i innovació «Horizon 2020» de la Unió Europea, de Hydrogen Europe i de Hydrogen Europe Research.
